La malaltia d'estar ocupat
La malaltia d'estar ocupat
LA ENFERMEDAD DE ESTAR OCUPADO
Hace unos días me encontré con una buena amiga. Me detuve para preguntarle qué tal le iba y saber cómo estaba su familia. Puso los ojos en blanco, miró hacia arriba y en voz baja suspiró: “Estoy muy ocupada… muy ocupada… demasiadas cosas ahora mismo.”
Poco después, le pregunté a otro amigo y le pregunté qué tal estaba. De nuevo, con el mismo tono, la misma respuesta: “Estoy muy ocupado, tengo mucho que hacer.”
Se le notaba cansado, incluso exhausto.
Y no sólo nos pasa a los adultos. Cuando nos mudamos hace diez años, estábamos emocionados por cambiarnos a una ciudad con buenos colegios. Encontramos un buen vecindario con mucha diversidad de gente y muchas familias. Todo estaba bien.
Después de instalarnos, visitamos a uno de nuestros amables vecinos y les preguntamos si nuestras hijas podrían conocerse y jugar juntas. La madre, una persona realmente encantadora, cogió su teléfono y empezó a mirar la agenda. Pasó un rato deslizando la pantalla y al final dijo: “Tiene un hueco de 45 minutos en las próximas dos semanas. El resto del tiempo tiene gimnasia, piano y clases de canto. Está muy ocupada.”
Los hábitos destructivos empiezan pronto, muy pronto.
¿Cómo hemos terminado viviendo así? ¿Por qué nos hacemos esto a nosotros mismos? ¿Por qué se lo hacemos a nuestros hijos? ¿Cuándo se nos olvidó que somos “seres” humanos y no “haceres” humanos?
¿Qué pasó con el mundo en el que los niños se ensuciaban con barro, lo ponían todo perdido y a veces se aburrían? ¿Tenemos que quererlos tanto como para sobrecargarlos de tareas y hacerles sentir tan estresados como nosotros?
¿Qué pasó con el mundo en el que podíamos sentarnos con la gente que más queremos y tener largas conversaciones sobre nosotros mismos, sin prisa por terminar?
¿Cómo hemos creado un mundo en el que tenemos más y más cosas que hacer con menos tiempo libre (en general), menos tiempo para reflexionar, menos tiempo para simplemente… ser?
Sócrates dijo: “Una vida sin examen, no merece ser vivida.”
1. Llegeix aquest text i fes un resum.
Trata de un al.lot que sempre esta ocupat no te temps ni per seus amics sepmre
que li pregunten diu que esta ocupat no te temps, pero tambe te temps per ell ni
descansa.
Trata de un al.lot que sempre esta ocupat no te temps ni per seus amics sepmre
que li pregunten diu que esta ocupat no te temps, pero tambe te temps per ell ni
descansa.
2. Escriu-ne la teva opinió personal.
Me pereix un poc feo, per que una persona a de donar temps per els seus amics
per ell mateix per les persones que els envolten. Esta molt ocupat pots que todos que te
envoltn se se't s'allunyin i te quedes tot sol.
Me pereix un poc feo, per que una persona a de donar temps per els seus amics
per ell mateix per les persones que els envolten. Esta molt ocupat pots que todos que te
envoltn se se't s'allunyin i te quedes tot sol.
3. Cerca un text sobre un tema que t'interessi i el penges al teu blog amb imatges
LA POR
Sentir por és una cosa normal. Això es deu al fet que el cervell de tots els éssers vius, en trobar en situacions de risc, reacciona de manera instantània en defensa pròpia. En altres paraules, en situacions de perill s'activa de manera instintiva un sistema de protecció davant de possibles atacs o situacions que puguin generar algun desequilibri.
En l'ésser humà la forma d'enfrontar la por és el resultat de la confluència de mecanismes instintius i de l'aprenentatge que s'ha anat apilant en diverses situacions. O sigui, en aquest sentit es podria dir que a l'hora d'enfrontar una amenaça s'activa en un primer moment l'instint de conservació, però també un procés mental après que indueix a actuar en un o altre sentit.
Hi ha una veritat universal: la por se supera enfrontant. Molt fàcil dir-ho, molt difícil posar-ho en pràctica, però així és. De fet, la por és una emoció amb gran poder i si aconseguir transmutar-se en una força interna que et permeti seguir endavant, et convertiràs en una persona més segura i més lliure.
Quan t'enfrontes a una situació que et genera tensió i tens el ferm propòsit de superar-lo, fer-te algunes preguntes pot ajudar-te: per què et vas sentir així ?, quins records o sentiments van arribar a tu en aquest moment ?, com vas reaccionar oa quina part del teu cos vas sentir que es va amagar aquesta aprensió?
Les respostes et permetran delimitar el temor i materialitzar-lo, per tal que ho facis conscient i evitis que es repeteixi una situació similar. Així que el primer és adonar-sobre per què apareix la aprensió. D'aquesta manera podrem identificar-ne les causes i la funció que compleix en les situacions que experimentem.
LA POR
Sentir por és una cosa normal. Això es deu al fet que el cervell de tots els éssers vius, en trobar en situacions de risc, reacciona de manera instantània en defensa pròpia. En altres paraules, en situacions de perill s'activa de manera instintiva un sistema de protecció davant de possibles atacs o situacions que puguin generar algun desequilibri.
En l'ésser humà la forma d'enfrontar la por és el resultat de la confluència de mecanismes instintius i de l'aprenentatge que s'ha anat apilant en diverses situacions. O sigui, en aquest sentit es podria dir que a l'hora d'enfrontar una amenaça s'activa en un primer moment l'instint de conservació, però també un procés mental après que indueix a actuar en un o altre sentit.
Quan t'enfrontes a una situació que et genera tensió i tens el ferm propòsit de superar-lo, fer-te algunes preguntes pot ajudar-te: per què et vas sentir així ?, quins records o sentiments van arribar a tu en aquest moment ?, com vas reaccionar oa quina part del teu cos vas sentir que es va amagar aquesta aprensió?
Les respostes et permetran delimitar el temor i materialitzar-lo, per tal que ho facis conscient i evitis que es repeteixi una situació similar. Així que el primer és adonar-sobre per què apareix la aprensió. D'aquesta manera podrem identificar-ne les causes i la funció que compleix en les situacions que experimentem.
.jpg)
Comentarios
Publicar un comentario