L'escultura del segle XIX

  1. Cerca les diferències entre l'art romàntic i el realista. Acompanya-ho d'imatges adients.

Art romantic esmiava mes  coses de el amor, en canvi  el realista estava enfocat a la vida mateixa pero ses fots eran  imatges  tristes.

L’art romànic

Entre el segle XI i la meitat del segle XII en els regnes feudals de l’occident europeu va anar formant-se un estil artístic comú a tots ells: l’estil romànic. Per primera vegada des de la caiguda de l’Imperi Romà, el territori europeu va quedar unificat per un mateix estil artístic.

La major estabilitat política d’aquest període, els inicis de l’expansió econòmica i l’increment dels contactes entre els regnes cristians (gràcies al peregrinatge i el desenvolupament del comerç) van afavorir aquesta unitat d’estil, tot i que en cada territori va tenir característiques particulars.

L’art del romànic va ser predominantment rural. L’Església era el principal client dels artesans, als quals encarregava la construcció i decoració de petites esglésies en les nombroses viles i pobles de l’època. D’aquesta manera, la religiositat és la característica més important del romànic.

El realisme

El realisme és una forma d'expressió en què es retenen les impressions bàsiques de la realitat, a més de relatar i interpretar la realitat que s'amaga sota de l'aparença de les coses. A l'art realista se'l considera aquell estil d'art que intenta representar i exposar temes que estiguin conformes amb les regles empíriques i seculars, és a dir, aquest estil d'art representen obres en les quals els seus continguts poden explicar-se per causes naturals i que no hi hagi cap tipus de participació divina o sobre natural. És per aquesta raó per la qual l'art realista se li considera una realitat molt objectiva tant de l'artista com de la persona que observi aquesta obra i per tant no té cap conclusió idealista o qualsevol forma d'embelliment.

• Va ser un moviment històric que aspira a oferir una representació veritable i objectiu del món sensible.
  • S'oposa a tot el artificiós i indeterminat i tradueix la realitat com a única veritat de l'home i del món, sense falses representacions.
  • Els temes preferits són els retrats, en la seva actitud natural, sense poses estudiades, la gent en el seu treball, a l'aire lliure.
  • Els artistes es basen fonamentalment en l'observació i plasmen no només la bellesa, sinó també el lleig i revulsiu.
  • Es descriu les coses amb precisió i objectivitat, els artistes representen les coses tal com són, tal com es veuen i tal com es coneixen.
  • És un estil que reflecteix la realitat històrica i que no copia objectes mitològics, religiosos o al·legòrics, deixant de banda els temes sobrenaturals, màgics i es van centrar en temes més corrents.
  • Són fidels al detall, característica que el diferencia de la glorificació idealizadora romàntica.

  2. Quines eren els valors del Romanticisme?

El valor del romanticisme era els sentiments.

  3. Què volien mostrar els artistes del Realisme? Per què?
  

Es caracteritza per la recerca de l'objectivitat i el rebuig al temes, personatges, situacions, llocs ...

Exposant problemes polítics, humans i socials.

  4. Cerca informació sobre l'escultura i l'arquitectura del segle XIX i en fas un esquema-resum amb imatges.

L'escultura del segle XIX

Encara que l'escultura manté la seva pròpia evolució, també reflecteix les dues grans actituds intel·lectuals que dominen el període: la submissió a la realitat, que tendeix a presentar-se com alguna cosa que s'esvaeix, fruit d'una visió fugaç, igual que la pintura, i la possibilitat de suggerir un impuls espiritual, simbòlic, més enllà de la matèria.

 

 

L’ARQUITECTURA DEL SEGLE XIX.

 

El segle XIX és una centúria de canvis ràpids i trascendentals (les revolucions burgeses, els moviments nacionalistes, el liberalisme, el romanticisme, el socialisme, l´exaltació de l´individu, així com l´època de l´expansió colonial sobre Àfrica i Àsia, i el contacte amb altres cultures i altres tipus d´art exòtic)….