La Revolució Francesa, tema 2 dossier socials

La Revolució Francesa, tema 2 dossier socials

    1. Cerca informació sobre les etapes de la Revolució francesa. En fas un esquema dels punts més importants.
1789 - 1792 Monarquia constitucional

Aquest període es caracteritza perquè el rei es veu obligat a jurar la constitució, té el poder executiu però no el legislatiu, aquest el té l’assamblea. Durant aquest període hi va haver:
-El 1791 es crea una Constitució:

• Ideals del liberalisme polític: Tots els ciutadans són iguals, lliures i tenen dret a un judici just i a la vida. El poder no surt del Rei ni de Déu, si no de la gent del poble.
• Separació de poder: per controlar-lo es millor separar-lo. Durant l'absolutisme tot era del Rei, ara es vigilen uns als altres. Executiu (Rei), Legislatiu (Asamblea), i Judicial (Jutge).
• Sobirani nacional: a l'absolutisme era el Rei, el sobir,à ara la sobirania és del poble, de la nació, el Rei es un servidor de la nació.
• Sufragi censatari: nomes els homes i segons els cens (impostos). El impost era una quantitat, si la pagan a l'any tenen dret a votar.

El rei Lluís XVI

-Assamblea Legislativa: quan hi ha eleccions de l'Assamblea Constitucional es crea aquesta, crea les lleis i representa el poble.

-Guardia Nacional: Es crea un nou cos de policia perquè l'exèrcit encara està influït pel rei. Aquests són revolucionaris, antimonàrquics i el seu objetiu és defensar-se de l'absolutisme
 Desmoralitzacio: El poder econòmic de l'església era molt gran. Per solucionar els problemes financiers de l'estat s'apropien dels bens de l'església, es declaren bens nacionals i els venen a particulars (subasta). Amb els diners de la subasta solucionen els problemes econòmics.

-Grups o partits:

1. Monàrquics constitucionals. Gent que aceptava al rei, que ha jurat la constitució i deixat intervenir la burguesia en el govern. Burguesia alta.
2. Republicans: No acepten al Rei.

• Girondins: Classe mitjana alta: Advocats, metges, professors.....
• Jacobins: Clase mitjana baixa: Son més radicals i volen reformes.
• Cordeliers: Classe baixa: Artesans i obrers, molt radicals.

FracàsLluis XVI es fuga i comença una conspiració contra la revolució, sap que les monarquies volen atacar a la França revolucionaria i ell i la seva dona austriaca ( Maria Antonieta) fugen a Austria per fer un exèrcit i atacar França per tornar a l'absolutisme. Durant la fugida para a Varennes i l'hostaler el reconeix iAvia de la situació d'aquest i poc més tard el detenen. L'invasió segueix i invadeixen França, quan el poble sap que volia encapçalar-la li fan un judici a París.Els republicans diuen que perquè triunfi la revolució s'ha d'acabar amb el Rei.

1792 - 1794 República Democràtica

Primer període. Girondins.

-Convenció: Asamblea Nacional

-Girondins: Canvien la constitucio (1793). Intentan millorar les condicions de les classes baixes.

-Problemes: Els països amb monarquia absoluta volen atacar França (Austria)
Revolta contra-revolucionaria, estan a favor del Rei i volen tornar (La Vendee) amb armes.egon període. Jacobins.

-El 1793 els jacobins van aconsegui el poder i van detenir als principals dirigents politics girondins.

Marat, qui exercí un paper important en la caiguda girondina, assassinat a la banyera per Charlotte Corday, fervent seguidora de la Gironda (13 de juliol).

-Van fer una nova constitució basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i dret a la igualtat.

-El poder executiu va quedar en mans del Comtè de Salvació Pública, que va concentrar tot el poder en Robespierre.

-Comité de Salvació Pública: Intenta eliminar enemics de la revolució, 30.000 persones moren, estat de Terror.

-Lleva en massa: els nois que són cridats al exèrcit. Nou exèrcit amb la gent del poble. Patriòtic i amb moral de defensa.

-Sans Culottes: volen millorar, Robespierre ho fa: controla els preus, fa la instruccio obligatoria, controla els salaris..... (Leis socials).

-Poc temps més tard e poble treu el soport a Robespierre perque es deixa portar per les ganes d'aconsegui més poder.

Sans-culottes. El seu nom fa refència a que portaven pantalons i llargs i no culottes que utilitzaven les classes altes. Eren dels grups socials més humils de París.

1794 - 1799 República Burguesa

-Robespierre és assassinat.

-Retorn de la constitucio de 1791. Restablia el sufragi censatari i donava el poder legislatiu al Consell dels Cinc-cent i al Consell dels Ancians.

-Govern col·legiat, alta burguesia –> Directori (poder executiu).

-Segueix la guerra contra les potències absolutistes.

-El liberalsime de la nova república era un entremig entre democràcia i absolutisme i havia de fer front a les queixes tant per part dels aristòcrates i per part de les classes populars.

-Al 1799, un jove general, Napoleó Bonaparte, protagonisma un cop d'Estat, amb el suport de la burguesia, que vol un líder i en vol un popular i carismàtic de l'exèrcit, a la fi, el Directori i entrega el poder i instaura el Consolat.

    2. Cerca informació sobre l'imperi napoleònic. Quins eren els objectius del Congrés de Viena? Quines mesures es varen prendre per aconseguir-los?

1. NAPOLEÓ: DE CÒNSOL A EMPERADOR

• El 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol i la seva política de govern va consolidar allò que havia aconseguit la revolució burgesa, evitant el retorn de l’absolutisme.
• Va permetre el retorn dels exiliats que acceptessin el nou ordre i va firmar un concordat amb l’Església per restablir la pau religiosa.
• Va dur a terme una reforma administrativa de caràcter centralista amb la creació de la figura dels prefectes.
• Es va promulgar un codi civil que racionalitzava i unificava les lleis anteriors i es va reformar la hisenda.
• El 1804, Napoleó es va fer coronar emperador.

2. LES CONQUESTES NAPOLEÒNIQUES

• Les tropes de Napoleó van aconseguir conquerir una gran part d’Europa, i el 1811 l’Imperi Napoleònic es trobava en el seu apogeu.
• L’Imperi Napoleònic s’estenia d’Alemanya a Espanya, i excepte Gran Bretanya, bona part de la resta d’Europa era sota el control de França.
• A tots els països annexats o sota la influència francesa, on Napoleó va col·locar al tron generals del seu exèrcit, es van imposar les idees revolucionàries.

3. LA CAIGUDA DE NAPOLEÓ

• Els exèrcits napoleònics van actuar com a conqueridors, van sotmetre les nacions ocupades i van afavorir els interessos materials de França per sobre dels ideals revolucionaris.
• Tot això va desencadenar als territoris ocupats sentiments nacionals contra la França invasora.
• L’aixecament protagonitzat pels espanyols el 1808 contra la invasió i imposició d’un rei estranger va ser el primer i el que va marcar la decadència de l’Imperi Napoleònic.
• El 1814, després de ser vençut a Rússia i a Espanya, Napoleó va abandonar el poder.

4. L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ

• Els estats vencedors de Napoleó es van reunir, entre 1814 i 1815, al Congrés de Viena. El seu objectiu era la restauració de l’absolutisme monàrquic.
• França va tornar a les seves fronteres de 1792 i l’Imperi Napoleònic es va dividir entre els vencedors.
• Les decisions del Congrés de Viena es van completar amb la Santa Aliança  (1815), un tractat d’ajuda mútua entre els monarques europeus davant de les amenaces de revolucions liberals.

 3. Fes un esquema de les revolucions als diferents països, amb dates corresponents i el seu resultat.: 

La Guerra Civil espanyola va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX.

   4. Quina era la situació d'Itàlia i d'Alemanya al començament del segle XIX?

Altres moviments nacionalistes van donar lloc  a la unificació de comunitats nacionals que estaven disgregades en diferents estats. Van ser els casos d'Italia i Alemanya. I Polònia en 1918.

   5. Explica com es va desenvolupar el procés d'unificació d'Itàlia. Quin territori el va liderar?

La unificació d’Itàlia (1858-1870)

Els territoris que configurarien els Estats d’Itàlia i Alemanya vers el 1870 constitueixen un exemple del que podem anomenar com nacions multi estatals. És a dir, eren territoris poblats per un conjunt d’individus que, especialment gràcies a la propagació del romanticisme, compartien el sentiment de pertinència a una mateixa unitat cultural i lingüística i amb un passat, unes tradicions i uns costums que els particularitzaven, però que tenien el territori nacional fragmentat en diversos Estats.

  6. Quin era l'obstacle principal per a la unificació d'Alemanya? Explica com es va fer.

Al segle XIX  la Gran Alemanya (Grossdeutschland) era un concepte polític que proposava un Alemanya  unificada, incloent-hi Austria , a diferència de l'alternativa promoguda per Prússia de la Petita Alemanya (Kleindeutschland), que excloïa Àustria. Amb la fundació de l'Imperi Alemany el 1871, que no incloïa a Àustria, va ser posada en pràctica la Kleindeutschland.
Altres van proposar una Alemanya unificada incloent totes les terres de l'Imperi austríac. Un dels obstacles principals per fer-ho realitat era la nombrosa població hongaresa i eslava de l'Imperi Austríac (incloent polonesos, txecs, eslovacs, ucraïnesos, eslovens, croats i serbis) que no tenien cap desig d'unir-se a l'Imperi Alemany. Per aquesta raó, els liberals el 1848 van proposar una alternativa a la Grossdeutschland: una visió que incloïa Àustria, les regions de Bohèmia-Moràvia-Silèsia i les terres austríaques eslovenes, però no els territoris del Regne d'Hongria (Hongria i Croàcia). Tanmateix, això hauria requerit el desmembrament de l'Imperi Austríac, i els txecs de totes maneres van rebutjar la idea.

LA UNIFICACIÓ D'ALEMANYA

• Alemanya estava dividida en 36 estats controlats per Áustria i Prússia .
• Estat més important : Prússia 

• Cap govern : Bismarck 

• 1871 : aconsegueix la unificació alamana després de derrotar Àustria i França .
• Una vegada unificada es va proclamar el II Reich ( II imperi ) i el rei de Prússia, Guillem I, va ser coronat emperadora . 

 
7. Quins trets comuns representen la unificació d'Itàlia i d'Alemanya?

   8. Quins problemes persistien a la darreria del segle XIX a l'Imperi Austríac i a l'Imperi Turc?

L'economia 

   9. Quins eren els objectius de la lluita política a l'Europa Occidental en aquella mateixa època?

 Conseguir que tots tenguin el meteix dret la meteixa igualtat .